Ha arribat la data esperada per molts de jugadors, la data on és dona per finalitzada la competició d'aquesta temporada, sigui lliga o copa. A n'el cas del C.E. Campanet ha finalitzat el curt trajecte de la copa FFIB. Els campaneters entraren dins el grup "D" juntament amb el Pollença i Port, U.E. Santa Maria i Athlètic Huialfàs. El primer partit dels taronges va acabar amb una golejada digna de futsal, 6-0 contra un Santa Maria molt superior que no va donar cap opció a l'equip campaneter. La jornada següent varen jugar al camp 'd'allà baix, l'únic partit i darrer que es jugaria a casa, empat 1-1 contra l'Ath. Huialfàs i finalment aquesta darrera jornada contra el Pollença i Port el partit va haver de ser suspès.
Els campaneters es presentaren amb tan sols 8 jugadors contra els pollencins i dos d'ells estaven lesionats, quan els locals varen marcar el primer gol és va arurar el partit i és va donar per finalitzat per falta d'efectius del Campanet. D'aquesta manera queden els darrers del seu grup amb un punt sumat i passa de següent ronda el Santa Maria com a primer del grup.
A tota llegenda li arriba el seu moment, independentment sigui la categoria que sigui. S'acaben les etapes, bones o dolentes, a n'aquest cas bona i molt bona. El dorsal número 18, el dorsal que ha defensat per tota Mallorca i part de Menorca l'escut del Campanet, els seus colors i a tot un poble és retira. En Joan Amengual és suma a la llista de llegendes del C.E. Campanet, infinitat de partits a les seves cames, ascensos i una lligueta d'ascens a 3a divisió històrica. Un jugador destacat per sabre posar calma i conduir l'equip cap amunt. Sense cap dubte el trobarem a faltar.
Una altra llegenda que va penjar les botes, unes botes amb molta màgia, va ser en Toni Capellà, ja no va començar la temporada i un dels millors jugadors que han passat pel club va decidir no seguir després de patir bastantes lesions la passada temporada. Gran llançador de faltes, corners i tot el que es pogués proposar, ho va donar tot per l'equip i va defensar els seus a vida o mort. S'afegeix a la llista de llegendes del C.E. Campanet amb lletres daurades.
El darrer que s'ha afegit a n'aquesta llista va ser en Vicenç Reinés. Incombustible a la seva edat ho donava tot tinguent 30 anys o 50. Va marcar gols importants amb els taronges i sempre va ser un pes pesant a n'el vestuari i un exemple pels més joves de l'equip, va gaudir de l'època daurada del club i també moments de sofriment, per suposat entre dins el club de llegendes. Sense cap dubte xerrar d'aquests tres jugadors ens entra una nostàlgia enorme i ens recorda uns temps que cada vegada queda més alluny i recordam amb una gran rialla.
GRÀCIES!
