Començava el partit amb els locals més endollats que el seu rival, anaven a pel partit i a sumar tres punts. Superats els primers deu minuts de partit el match s'igualava al camp d'allà baix. Els dos equips tenien ocasions, més clares eren pels campaneters que estaven apunt de marcar el primer gol del capvespre primer a través d'en Jaume Biel i just després d'en Càndel que ha realitzat un gran partit al dia d'avui. Faltava pólvora a la part davantera que comandava en Miquel Molondro. En Moixet, tocat, era titular i no li causaven gaire perill excepte en dos ocasions on el Sant Marçal estava apunt de marcar abans del descans. 0-0 i a vestuaris.
Quaranta-cinc minuts més pel davant per sumar una victòria que es feia de pregar. Ho provaven els campaneters sense èxit, també ho feien els blancs i serien ells els que s'avançarien primer a n'el marcador de Campanet, 0-1 al minut 67. Els vells fantasmes tornaven, nova derrota? Alluny d'altres versions dels campaneters, s'aixecaven i ho ferien amb el cap alt, coratge, valentia i amb més ganes que ningú per tornar a ser un equip capaç de refer-se després d'un cop com era el primer gol del Sant Marçal. Deu minuts més tard, en Sebastià Payeras, que feia poc havia entrat al terreny de joc marcava el gol de l'empat. L'equip creia amb la victòria i insistiria per aconseguir-la. Així es que al darrer minut de partit, 90', internada d'en Miguel per la banda que rematava de cap el killer Dani Torres per marcar el 2-1 i fer embogir l'afició local i tot l'equip. Els canvis funcionaven i feien que els tres punts quedessin a Campanet. Tornen a riure, tornen a sumar de tres, tornen a guanyar, torna el CE Campanet.
Força Taronja
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada