Quin partit!

Nova jornada al camp d'allà baix el Sol de la tardor i els moscards que anaven invadint els aficionats que omplien les grades de gom a gom. Les grades presentaven un aspecte espectacular, un dels partits amb més afluència. Els campaneters rebien la visita d'un dels equips més forts de la lliga i un dels quals sumava més a aquest inici de lliga, l'Atlètic Sencelles.

Començava el partit entre campaneters i sencellers baix l'atenta mirada del públic local que desitjava poder celebrar la primera victòria amb el seu equip. Des del primer minut s'ha vist quin equip era el dominador, el Campanet. Clara contundència amb possessió, ocasions i superiors amb el model de joc, els homes d'en Tomàs estaven gaudint de jugar i els socis de veure-los. Els campaneters arribaven amb claredat a la porteria visitant, però la pólvora continuava banyada, per mèrits, ocasions i joc es veia clar qui era mereixedor del primer gol, però el futbol no entén de justícia i sense fer res arribava el gol visitant a la mitja hora de joc, gol de l'At. Sencelles amb més fortuna que mai, els taronges i els seus aficionats no podien creure com marcaven i es posaven pel davant, 0-1. Els locals continuaven amb la seva idea i el gol no els influenciava a l'hora de seguir desplegant el seu joc. Al descans 0-1.


Arribava la bogeria del partit, segon temps, gols, expulsions, nervis... Una segona part la qual la banqueta dels taronges es movia i entraven al partit dos protagonistes claus, en Joan Reynés i en Jordi, però abans hem de continuar xerrant del partit, els campaneters continuaven amb la pressió damunt els visitants i el seu porter, que ha realitzat un gran partit, salvava de mil maneres els visitants de l'empat. S'acostava la mitja part del segon temps i arribava una acció clau, agressió d'un jugador visitant cap als taronges que acabava expulsat i els visitants amb 10 homes per afrontar fins a 20 minuts amb 10 i rebre més metralla dels locals. Arribava l'esperat gol de les botes d'en Joan, el gol de la justícia, el gol que tothom estava desitjant cridar ben fort, el gol de l'empat 1-1. Amb més de deu minuts pel davant era possible poder guanyar els tres punts i ho ferien, perquè s'ho mereixien i ho feia en Jordi que només entrar marcava el 2-1 de la victòria, el de la victòria justa i merescuda.

Ja a les acaballes del partit la impotència i ràbia envaïa als visitants... Resultat d'una falta molt greu que acabava amb la doble targeta d'un dels centrals del Sencelles que no han sabut encaixar la superioritat del Campanet i la justícia de guanyar. Un partit solvent i que ha convençut l'afició que hi ha un equip per guanyar a qualsevol equip que es posi pel davant. Destacar el paper de tots els jugadors i cos tècnic que ha demostrat fer un gran treball contra un equip complicat.

Força Taronja